La gàbia

Conta Germán Machado en una entrevista que la idea de La gàbia li va venir d’una frase que ell mateix va escriure al seu mur de Facebook quan se li acabava de morir un ocellet: «No ha calgut cavar gaire». I, efectivament, al final del seu conte no cal fer-ho…

La gàbia explica la història d’un nen que, com molts infants, vol un animalet per tancar-lo a dintre d’una gàbia que acaba de trobar a les golfes. Els pares s’hi oposen des de l’inici, però l’avi (com molts avis) decideix regalar-li i el diminut hàmster, que acaba morint, tal com els pares havien anunciat.

El conte descriu amb sensibilitat l’ànsia i la voluntat infantil enfront d’un repte com és cuidar un altre ésser viu i la desolació de no aconseguir-ho. El relat està acompanyat d’unes delicades il·lustracions que equilibren la proposta, amb la tria d’una paleta de colors suaus i a través d’un joc amb les formes que subratlla la presència simbòlica de la gàbia de forma constant.

Un conte il·lustrat, com el defineix el seu autor, que reflexiona, des de la tendresa, sobre la llibertat i la responsabilitat, sense jutjar.