La germana dels set corbs

El fet que després de dos-cents anys de l’edició del primer recull de contes dels Grimm se’n continuïn publicant adaptacions com La germana dels set corbs de «lectura fàcil» (emmarcada en la normativa internacional IFLA, que va enfocada a col·lectius amb dificultats lectores), demostra el poder dels clàssics per travessar les fronteres del temps i les edats. En el primer relat, de caire meravellós, la protagonista viatja literalment fins a les estrelles, per reunir-se amb els seus germans i reconstruir un nucli familiar que s’havia desmembrat a causa d’un encanteri. Sens dubte, es tracta d’una lectura que alimenta, plena d’imatges evocadores que es tradueixen en unes il·lustracions poètiques i que reflecteix molt bé l’essència de la col·lecció L’Onada. Dones Protagonistes, que presenta protagonistes femenines que amb enginy i valentia resolen els conflictes de les històries. No és el cas de la següent proposta de les mateixes autores, La filla del carboner. Si bé aquest relat intenta ser una actualització en clau feminista del conte rosa en què un príncep s’enamora de la més bella però humil noia del regne, destacant en aquest cas la intel·ligència i l’agudesa de les respostes de la protagonista en comptes de la seva bellesa, l’objectiu no s’acaba d’acomplir. Un cop casats i coronada ella com a reina, se sotmet a les opinions i a les condicions del rei, i en un moment del relat afirma que és a ell a qui se li ha de fer cas, encara que a vegades s’equivoqui. Les intencions del relat, per tant, es capgiren en un final a l’estil del happy end més clàssic i inequívocament carrincló.