La granota Gregori i la banda dels Raucadors

Aquest àlbum estableix una connexió estreta amb la tradició rondallística, amb una funció lúdica ben clara. Des d’un punt de partida i un nucli senzills, el desenvolupament assoleix una complexitat suficient per atrapar el petit lector i, fins i tot, trobem la breu aparició d’una princesa.

Les protagonistes de la història són una colla de granotes que viuen en comunitat, en un entorn natural i amb costums força humanitzats. Un dels moments més esperats i celebrats en aquest petit món és el dia que cada membre fa el seu primer rauc, però una d’elles, en Gregori, malgrat els seus esforços no aconsegueix arrencar cap so de la seva gola.

Una nit, en Gregori sent una melodia, i tot seguint el so en descobreix l’origen. Es tracta de la peça que uns músics humans estan interpretant amb els seus instruments en una clariana del bosc, amb una princesa com a públic. El descobriment d’aquests aparells que emeten bells sons suposarà un punt d’inflexió per a la granoteta, que acabarà construint un banjo i muntant una banda. L’acceptació i la superació per via de la perseverança són els aprenentatges que s’extrauen d’un text que en cap moment força aquesta interpretació.

D’altra banda, d’una primera observació de les il·lustracions de l’àlbum s’obtenen dues impressions: l’agrupament d’elements i els valors tonals apagats. La meticulositat amb què Hartas elabora les seves composicions –curulles de detalls– fan pensar en l’univers de Jill Barklem i els seus ratolins de bosc; de fet, el tractament del profús món floral serviria per il·luminar aquesta referència. Amb tot, la qüestió de la tonalitat, amb una paleta força esmorteïda, singularitza la proposta de Hartas: el color verd, en diàleg amb l’espai natural on es desenvolupa l’acció, domina els dibuixos però, lluny d’oferir un conjunt monòton, l’habilitat de l’autora per equilibrar-ne les gradacions i per fer ressaltar la resta de colors converteixen el seu plantejament en un conjunt molt atractiu. L’efecte és d’una subtilitat assossegada que es compensa pel dinamisme i l’expressivitat de les il·lustracions, que casen a la perfecció amb la història que es narra.