La Granota rosa

L’autor ha volgut abordar l’homosexualitat i mostrar als infants la discriminació que encara pateixen aquelles persones que mantenen relacions sentimentals amb altres del mateix sexe, i ho ha fet amb una revisió del conte de la granota i el príncep: en un bosc de granotes que es transformen en nois, hi ha una que, quan és besada, es converteix en xica; com que ninguna jove la vol, reprèn la forma d’amfibi i no aconsegueix trencar l’encanteri; amb l’ajuda d’un caragol, finalment, troba una noia que se l’estima.
El problema és, evidentment, que la intenció pedagògica i alliçonadora pesa molt en la història; el llibre, amb format d’àlbum —però amb unes il·lustracions tan tòpiques, meloses i mal reproduïdes que fan mal a la vista—, és excessivament llarg, repetitiu, desestructurat i embafós, sense lloc per al suggeriment, la sorpresa o l’originalitat. De bones intencions, l’infern n’és ple, també el literari.