La història de l’Iqbal.

Un pròleg inicial dóna les pautes de lectura d’aquesta interessant narració. Ens enfrontem a la història d’un nen que ha passat, que ha patit i que ha servit com a model per a la lluita contra l’explotació dels nens i nenes del món. Un pròleg valent i sincer, francament interessant (per com anem d’escassos en això de la sinceritat en tot allò que s’adreça a l’etapa inicial de l’ésser humà). Fins i tot, l’autor s’atreveix a confessar: «Potser l’he descrit més bell, més valent i coratjós del que era en realitat, però aquest és el destí dels herois». I, afegiríem nosaltres, així és el gènere.
Una història ben contada, ben travada, que no cau en el sentimentalisme, que mostra, sense la cruesa fàcil del melodrama, com viuen la infantesa altres pobles. Una lectura recomanable que posa de manifest que de vegades traduir obres no solament serveix per omplir de títols una col·lecció.