La iaia

Amb millors intencions que resultats, aquest llibre canta les lloances d’una àvia sol·lícita, probablement la de l’autora. De fet, és un enfilall dels records que una nena té de la seva àvia, de les coses que va aprendre d’ella, i de les que aquesta feia i practicava. Això està molt bé. El problema rau en el fet que aquests records o escenes estan desgranats sense un ordre narratiu lineal, sense crescendo ni cloenda, de manera que tant és començar a llegir el llibre per la primera pàgina o per la darrera, i esdevé un anec-dotari massa personal per poder ser compartit pels lectors. Val a dir, però, que les il·lustracions tenen qualitat i personalitat i que l’autora promet poder oferir obres que ultrapassin aquest íntim catàleg de sentiments positius.