La increïble Cristina

Quan tota la família està a punt de deixar la casa pairal per traslladar-se a viure en un altre país, la Cristina troba a les golfes un manuscrit i té el pressentiment que estava destinat a ser trobat per ella i que el seu contingut se li adreça especialment.
El manuscrit atorga poders especials a la Cristina, de manera que ens trobem amb una d’aquestes nenes –o nens, de vegades– que ho saben tot, que ho poden tot, que resolen robatoris, que parlen llengües diferents amb tota facilitat, que aconsegueixen la complicitat dels animals… això sí, amb poders màgics. Un argument que usa la troballa del manuscrit per explicar-nos una història de lladres i serenos totalment inversemblant i previsible. La història acaba amb una gran moralina. Tot el que li ha passat a la Cristina és perquè hagi pogut experimentar com és de satisfactori fer el bé.
Les il·lustracions, en blanc i negre, acompanyen molt bé la narració, són francament divertides i ajuden a donar-li un toc de ver-semblança amb la creació de contextos i personatges.