La Laura i els catasaures

Amb format apaïsat i cobertes toves, aquest quadern il·lustrat a tot color i amb fotografies ve a ser com una guia de natura per conèixer quina mena de dinosaures van habitar a les nostres terres seixanta-cinc milions d’anys abans que nosaltres. Per assolir aquest objectiu, l’autor presenta el relat fictici d’una excursió fins als jaciments de Coll de Nargó, Isona i Fumanya, on en Max i la Laura, els nebots de la tieta Marie, paleontòloga, passaran un dia de descoberta en descoberta.

El text, aparentment narrat per la Laura, és fluid; les fotografies documenten bé els llocs i alguns aspectes dels que se citen en el relat; els dibuixos o gràfics de caire naturalista d’Antoni Lacasa són de molt bona factura… però el resultat és molt més sòlid en allò que té de divulgatiu que no pas en allò que té de ficció, tant si es tracta de la incoherent figura d’en Max (que tot i ser presentat com un apassionat d’aquestes bèsties en desconeix massa detalls i al llarg de l’excursió es veurà superat en coneixements per la seva germana) com si ens referim a la manera aninotada d’il·lustrar els tres protagonistes de la història (tot i que reconeixem la dificultat de fer simultanis tres tipus estilístics d’imatge). Pel nostre gust –i això només és una opinió–, la impressió és un pèl massa saturada de color, i la maquetació, un xic descurada. Tot i així, hem après força coses llegint aquesta obra, i això és molt d’agrair. Que consti.