La llebreta

Vet aquí una contarella on cadascun dels set episodis de la trama presenta les proves que cal que superin les llebres més joves, fins que només una, la millor, aconsegueixi arribar a ser la repartidora dels ous de Pasqua.

Tot i que aquí no ha acabat d’arrelar la tradició centreeuropea de la llebre de Pasqua, no hi ha res en el text –presentat segons les pautes de lectura fàcil– que impedeixi fer-se càrrec de què va aquesta tradició, perquè d’ous de xocolata no ens en manquen per la mona. Un apèndix didàctic clou el llibre amb una proposta per pintar ous. Entre el plantejament inicial i aquesta cloenda didàctica hi ha dotze magnífiques il·lustracions degudes al traç i a la delicada paleta cromàtica d’Albert Asensio, que, un cop més, es mostra un esplèndid animalista, capaç d’encomanar a l’espectador els sentiments i temperaments de cadascuna de les llebres i d’altres bestioles que tenen un rol secundari dins la trama.

Ara bé, la història, fruit d’una creació escolar col·lectiva, es fa un xic reiterativa, perquè el gruix de les peripècies de cada llebre és desigual, i la narració s’allargassa innecessàriament. El millor fora utilitzar el llibre per fer-ne un muntatge teatral, amb música inclosa, perquè aleshores tots els nens de la classe hi tindrien un paper. És un suggeriment, només: el llibre és el que és i està prou bé.