La llegenda de Sant Jordi… explicada pel senyor drac!

Sala revisa la llegenda de Sant Jordi subvertint-ne alguns elements: el drac —la veu narrativa— s’alimenta de falgueres i és un esperit sensible; la princesa és una figaflor i casar-se amb ella, més que una recompensa, es presenta com un càstig per al sant, i finalment cavaller i drac acaben establint una estreta amistat. L’autor fa un joc divertit, sense pretensions, i es val dels trets de la seva narrativa (enginy en els diàlegs, lèxic planer i ric alhora, registre col·loquial…) per oferir un text que funciona amb correcció. Il·lustracions i text s’acoblen amb eficàcia, ja que les imatges tenen aquell punt decorativista que no embafa sinó que arrossega cap a un món subtil adient al to fantàstic de la història. Hénaff juga amb una paleta limitada que, malgrat que hi domina el blau, ateny una gran calidesa gràcies a la matisació dels colors. L’efecte és elegant i un xic melangiós, amb una encertada combinació de verds i blaus comple-mentats amb el color carmí.