La llegenda de Sant Jordi

De ben segur que aquest conte il·lustrat sobre la llegenda de Sant Jordi farà les delícies d’aquelles persones que busquin la història tal com es recorda des de fa generacions. A més, està ambientada a Montblanc, on la tradició diu que van ocórrer els fets i on es fa una gran festa i representació per la diada de Sant Jordi.

D’acord amb aquesta finalitat, la cerca de l’autor i de la il·lustradora són més que encertades. Màrius Serra narra la història en vers, una cançoneta de trobador que es podria musicar sense problemes, amb l’avantatge afegit que ben poques persones desconeixen la història.

Així, l’autor pot permetre’s el joc utilitzant les paraules precises a cada moment i sent ocurrent i divertit, amb un gran sentit del ritme.

De Cristina Losantos, què dir-ne? Que tot el que fa ho fa bé, i amb una aparent senzillesa plena d’ofici. Losantos, no em cansaré de dir-ho, genera un pont amb la tradició del dibuix i de la il·lustració dels grans clàssics catalans i europeus per renovar-la i donar-li una mirada contemporània. Es nota que fa servir referents del dia a dia, i ens demostra que l’observació i la mirada de la quotidianitat són essencials per a un dibuixant.

En aquesta petita obra (coneixent la seva trajectòria), el pes de la il·lustradora està sense cap dubte en el dibuix a tinta xinesa. Empra la tècnica digital per al color, i per al fons fa servir la imatge de paper d’aquarel·la per contrarestar la possible fredor que de vegades és inherent a aquesta tècnica.

Els escenaris mínims, amb predomini del blanc a les pàgines, fan respirar el conjunt, rodó, que té el seu sentit màxim en les proximitats d’aquesta festa.