La llista secreta

Nórdica és una editorial valenta. Si mirem les cobertes del seu fons infantil, hi veurem dissenys, il·lustracions i títols que s’allunyen de la norma del mercat. La llista secreta, escrit pel danès Morten Ramsland i il·lustrat pel seu compatriota Cato Thau-Jensen, se suma a aquesta trajectòria amb quatre contes realistes sense concessions que fan freqüents incursions en el grotesc i el macabre.  

Les narracions independents «La llista secreta», «El món de l’illa», «Els morts del calaix» i «El lladre invisible», escrites amb un estil net i auster, sense adjectivació supèrflua i amb predomini de l’acció i el diàleg, fan referència a interessos de la mainada actual, sovint des d’una mirada obsessiva: les relacions entre companys, la pressió estètica, els videojocs i els excessos potencials que comporten, la mort o el desig de posseir els objectes dels altres. Ramsland, també autor de literatura per a adults, té una gran capacitat per posar-se a la pell dels protagonistes, sempre infants, i transmetre amb força humor i poca tendresa el seu flux de pensament imaginatiu, egoista, envejós o vulnerable, entre d’altres. Aquesta empatia de ben segur farà que els lectors més joves connectin amb les històries del danès, per bé que la plaga de censors bonistes i ultraconservadors es podrien posar les mans al cap.  

Sens dubte, en el to grotesc i el paper dels adults a les històries hi ressona Roald Dahl, però la llum que aporten els finals feliços del britànic –si més no per a la mainada protagonista– no és present en les narracions de Ramsland, que no sol complaure el lector amb un desenllaç gaire esperançador.  

Una lloa a part mereix la il·lustració de Thau-Jensen, un artista reconegut i premiat a Dinamarca. La coberta cridanera i escatològica dona pas a unes pàgines de cortesia il·lustrades amb una hilarant gernació de calaveres macabres que evoquen els dibuixos en sèrie que podria fer un nen de nou anys per passar l’estona. Cadascuna de les quatre històries, precedida per una portadella dissenyada ad hoc, està il·lustrada amb una doble pàgina a sang farcida d’imatges fascinants que oscil·len entre l’humor i l’oníric, molt en línia amb el text de Ramsland.  

Finalment, cal destacar la cura de l’edició, tant pel que fa a la riquesa de la materialitat com a la correcció ortotipogràfica, sobretot tenint en compte els inicis decebedors del segell en català.