La lloba grisa

Les bruixes Omar, les bruixes Odish. Les unes, mortals i vinculades a la vida; les altres, immortals i coneixedores dels secrets dels morts. Totes descendents d’O, però enfrontades les unes a les altres: generació rere generació, les Odish han perseguit les Omar per beure-se’n la sang i viure eternament.

Elles, doncs, viuen constantment amagades, amb por que algú descobreixi el seu secret. Tant és així que la petita Demèter no sap res de l’existència de les bruixes (ni que la seva mare, la Jocasta, n’és una!). Encara sort que a la petita illa grega d’Amorgós, on mare i filla viuen, també hi ha la Madèlia, una altra bruixa de la tribu Omar, que s’encarregarà de l’educació de la petita.

La noia va creixent, envoltada de canvis i tragèdies, intentant controlar els seus poders. Aviat cridarà l’atenció de la bruixa Ate, de la tribu contrària. La jove, però, no s’acoquina: vol acabar amb el dictat de terror de les Odish. Ella és l’única esperança de les Omar: una profecia anuncia que arribarà una escollida que posarà fi a la guerra de les bruixes, i tot apunta que serà la Demèter, la lloba grisa.

Carranza s’inspira en els clàssics grecollatins —concretament, en Medusa i Atenea— per crear aquesta novel·la d’ambientació mediterrània, allunyada dels referents típics del fantasy actual. La crítica a la misogínia és un dels eixos transversals de la novel·la: des de la mateixa concepció de les bruixes i la construcció dels personatges femenins, tots dos tan lligats a les expectatives que se’n tenen per ser dones, fins a temes com la violència de gènere i el maltractament.

La lloba grisa és la preqüela de l’aclamada trilogia de Maite Carranza La guerra de les bruixes, que ens arriba a les mans gairebé vint anys després de la publicació del primer volum acompanyada de les reedicions dels tres toms. Una obra tant per als fans de la trilogia que volen saber com va començar tot com per a aquells que s’hi endinsen per primera vegada. A més, aviat podrem gaudir de l’adaptació cinematogràfica.

NarrativaFantasia