La lluna en un calaix.

La lluna ja ha protagonitzat infinitat d’obres d’una qualitat extraordinària, tant narrativament com visual. Penso en les llunes de Balzola, Herbauts o Grejniec.
Aquest cop se’ns explica la peripècia que viurà una nena per fer realitat el somni de la lluna: portar-la a la platja amb tota la família.
L’estructura narrativa és senzilla i, tot i que la il·lustració no afegeix informació nova al text (només en una imatge final), sí que és veritat que ambdós llenguatges avancen amb un mateix to i s’entrellacen amb molt d’encert.
Autora i il·lustradora se situen just darrere la Carlota per tal que ens enamorem de la lluna, compartim un secret i finalment prenguem la decisió que tancarà l’aventura.
El llibre es mou dins els paràmetres de la correcció. Ara bé, correcció vol dir que aquesta lluna difícilment es quedarà en l’imaginari col·lectiu, perquè l’aventura és més explicada que no pas sentida i el joc simbòlic que podria donar no és prou ric.