La Maia i el ioga

La Maia i el seu germà viatgen a l’Índia, on gràcies al Manú, autòcton, poden conèixer de prop la cultura del país, i concretament el ioga. La idea d’introduir al públic infantil aquesta disciplina hindú pot resultar atractiva, tenint en compte que ja fa temps que en el món adult occidental està molt en voga. De tota manera, hi ha un munt de camins diferents per fer-ho. Es tracta d’un llibre pràctic per mostrar un país llunyà i la seva cultura, i dic pràctic perquè hi ha una voluntat didàctica –sobretot a la part final del llibre, amb una descripció del ioga i algunes postures importants. Pel que fa a la història troncal, a la manera dels quaderns de viatge, l’autora relata el periple circular dels protagonistes per Delhi, Jaipur, Pushkar, Udaipur i un altre cop Delhi. Llàstima que la narració, a base d’escenes poc enllaçades, no flueixi; no s’hi troba un fil argumental clar que les uneixi. Podria veure’s, doncs, com un intent –fallit– de descriure l’entorn, amb petits tasts de postures de ioga, per explicar l’Índia als més petits.

En aquest marc, no podem oblidar la proposta artística per al conte. L’estil de la il·lustradora té el toc personal que segurament la distingeix d’altres professionals del sector, sense caure en allò de m’agrada-no m’agrada. Hi ha, però, una tendència –no sembla intencionada– a la frontalitat, a les perspectives poc arriscades, la qual cosa acosta el seu treball a un dibuix senzill més propi dels infants. A més, des del meu punt de vista, si es vol combinar el pinzell amb fotografia, almenys que es faci amb imatges de qualitat; si no, el collage pot fer un mal favor al resultat final.