La mala bèstia.

El cas García Llorca, guanya-dor del premi Ciutat d’Olot 2003, és un dels més espectaculars dels últims anys en el camp del llibre per a joves. Per a joves i no tant, ja que una de les principals característiques d’aquest autor és que no està pendent mai de l’edat del lector. I fa bé. Estem bastant farts de suportar l’opció contrària, precisament.
La mala bèstia és una novel·la que no fa concessions. És clara, contundent i cruament realista. Narració de fons històric, tot i que no és l’element que la fa més atractiva. Allò que atrau és, d’una banda, el tractament i la caracterització dels personatges, alguns fets amb materials de gran duresa, i, de l’altra, el llenguatge. Un membre del jurat deia que la narració està al servei del llenguatge. Jo no diria tant però la manera d’escriure d’en García Llorca –dura però poètica, d’estil clàssic però amb força– es constitueix en un segon protagonista gairebé sempre, fet que, sovint, esdevé un plaer.