La maledicció del silenci

Escrita al 1991 i revisada al 2006, Manel Alonso presenta una obra de literatura fantàstica on una colla d’amics viuen uns estranys esdeveniments en el subsòl del petit poble de Pouet. L’obra és ambiciosa tant argumentalment com pel que fa a l’estruc-tura. Massa, perquè la prosa descriptiva de l’autor té més de costumista que no pas de creadora d’ambients fantàstics. I el to poètic que destil·la no l’ajuda gens a donar ritme a l’aventura ni a crear una atmosfera de misteri. La intercalació de capítols del passat i el present tampoc no està prou ben tramada, se’ns barregen personatges i l’argument costa de seguir, de manera que no arribem a sentir l’angoixa que busca l’autor i se’ns fa difícil lligar-ho tot plegat: morts vivents, esquelets, dracs que parlen i fins i tot, així de passada, el Sant Grial.