La maleta del vell Pigat

Es tracta aquesta d’una història senzilla, fàcil de seguir i amb una moralina força evident: la vida en companyia sempre és més agradable, sobretot si del que es tracta és de gaudir d’una bona menja en família. És just el que li passa al vell llop, en Pigat. Cada dia de la setmana surt a caçar al bosc amb la seva maleta, en la qual porta estris de tota mena: ous per afinar la veu, enganyar els conills i així poder entrar al seu cau; farina per emblanquir-se la pota i que els rucs li obrin la porta de casa seva per poder menjar-se’ls, i una camisa de dormir ben carrinclona amb la qual enganyar la Caputxeta. Però tot li surt al revés del que ell pensava, i acaba patint tanta gana que es queda sense forces mig desmaiat a terra un dissabte, el dia que van a visitar-lo els seus tres cosins llops: en Cepat, en Clapat i en Trempat. En veure’l tan dèbil, decideixen endur-se’l a casa seva. Una vegada recobrades les forces, surten a caçar tots quatre junts. Ara sí: en Pigat recobra l’alegria de viure i cada dia pot satisfer la panxa amb les peces de caça que cauen a les seves mans: un dia un conill, un altre un esquirol i un tercer un cérvol escanyolit. Però això no és tot: els seus tres cosins li regalen un pastís pel seu aniversari per acabar d’adobar-ho tot.

Com dèiem, es tracta d’una història lineal, que aporta pocs elements nous a una narració que els infants poden haver llegit en altres ocasions, però que està ben il·lustrada per Anna Font amb siluetes definides i tonalitats vives i lluminoses. Aquest aspecte de la il·lustració cal posar-lo en molt de valor.