La Mariona té una nova amiga

La integració dels disminuïts mentals a l’escola, l’acceptació dels altres i la tolerància són els temes d’aquest conte en el qual una nova alumna arriba a la classe de la Mariona: la Berta és una xiqueta diferent, li costa aprendre, té els ulls allargats i és baixeta i grassoneta. L’encert del llibre consisteix, precisament, a no dissimular aquestes diferències, a fer-les evidents i explícites, tant en el text com en els dibuixos; i a mostrar que, d’una manera o altra, tots som diferents: «la Júlia és molt alta, en Pau és negre, en Mateu és pèl-roig, la Marta porta ulleres». Per descomptat, la nova alumna té les seues mancances —és motiu de burles a la classe de gimnàstica— però també les seues habilitats manuals.
En les il·lustracions destaca l’expressivitat dels rostres: una única línia prima i negra i uns puntets són suficients per transmetre’ns l’estat d’ànim de cada personatge; així com la presència secundària però suggeridora d’un conillet —probablement un peluix de la Mariona— que referma els sentiments i les actituds de les protagonistes.