La mentida de Shasnak (Aventures lògiques)

Periòdicament es publiquen llibres l’objectiu dels quals és apropar de forma lúdica els nens i nenes a alguna ciència que podríem batejar de «difícil». Així ho va fer Jostein Gaarder amb el seu El món de Sofia, o El dimoni dels nombres de Hans Magnus Enzensberger (Barcanova, 1997). Amb un objectiu similar, Tobies Grimaltos ens aproxima al món de la lògica amb La mentida de Shasnak (Aventures lògiques), una novel·la que enllaça un seguit d’enigmes que la Clara, la llesta i perspicaç protagonista, resol fins a aconseguir fer-se mestressa i senyora de les terres que el comte Médar va deixar en morir. Però així com la idea inicial i la intenció són dignes d’elogi, el resultat final és inconnex. Estic segur que Tobies Grimaltos és un bon filòsof i un bon pedagog, però la trama sobre la qual se sustenta la història està massa travada per l’objectiu de presentar, una vegada i una altra, jocs lògics que acostin el lector a aquesta disciplina de la filosofia. Una novel·la que neix d’una molt bona idea, però que no ha estat ben portada a la pràctica.