La meva primera guia feminista

L’Ana Polo, humorista i periodista, ha escrit amb un to lleuger, alhora que contundent, una guia feminista que el públic juvenil o adult no expert necessitava. Els capítols construeixen un mapa bastant complet del tema. L’autora fa servir expressions col·loquials i enginyoses maneres d’introduir termes (com la carta sobre la pressió estètica que ens envia l’heteropatriarcat a totes les dones) i exposa conceptes molt útils que hauríem de tenir sempre presents (com els privilegis, el principi de la Barrufeta, l’homuncle de Penfield, la sororitat, la síndrome de la impostora, la interseccionalitat o les diferents onades del feminisme), conceptes que enriqueix amb cites d’altres activistes i que podríem ampliar amb les recomanacions bibliogràfiques finals. Un glossari i la paginació de l’índex acabarien d’arrodonir aquest llibre informatiu.

Les il·lustracions de Palomar, amb un estil gràfic sintètic, repliquen les metàfores dels textos, presenten informació en forma d’esquemes i decoren alguns espais. Es nota la intenció de visibilitzar la diversitat en la representació dels personatges.

Una de les claus d’aquesta obra és que tothom pot començar a desconstruir la seva manera de pensar i deixar de tractar les desigualtats com a elements només externs, sinó com a mecanismes instal·lats «als nostres cervellets». Adonar-nos que som nosaltres els qui continuem reproduint comportaments masclistes ens pot incomodar, però Polo només pretén que ens ressituem com a persones més conscients i respectuoses per millorar la societat.

Llibre imprescindible perquè joves i adults el comparteixin i aprofundeixin plegats en els temes de cada capítol.