La mort blanca

La lectura comença amb una escena impactant: l’Aloma, dreta sobre un bloc de gel, veu com s’allunya el vaixell del qual acaba de caure al mar. No ha caigut fortuïtament: algú l’ha llençada per la borda.

Amb la intriga de saber què ha passat, el lector es trasllada a l’origen de la història, i descobreix que l’Aloma és una estudiant de medicina que fa pràctiques en un creuer a l’Antàrtida. Una mort a bord fa que la jove obri una investigació amb dos passatgers: la Sofia i l’Òscar, una àvia i un adolescent amants dels misteris.

La mort blanca és una novel·la juvenil de Francesc Gisbert, reconegut escriptor, investigador i professor valencià. L’obra, guardonada amb diversos premis, és un homenatge declarat a les novel·les d’Agatha Christie. Com a les seves històries, els protagonistes buscaran l’assassí entre un grup de sospitosos que amaguen més d’un secret. L’homenatge també apareix en les il·lustracions de Pere Fuster, que presenten els personatges simulant cartes del joc Cluedo.

La història, molt ben tramada, inclou un vessant històric que connecta el misteri amb les llegendes al voltant de la presència nazi a l’Antàrtida. Avança linealment amb un ritme àgil, narrada en primera persona per l’Aloma, de manera que el lector esdevé el seu còmplice en la investigació. Però aquesta estratègia falla quan l’autor decideix guardar-se informació per a la revelació final. Després de l’expectativa causada per una primera escena potent, la resolució ràpida d’aquest punt de la història pot decebre el lector. També es pot sentir enganyat en descobrir que la narradora, a qui ha acompanyat en tot moment, li amaga detalls com a un sospitós. Potser un narrador omniscient hauria evitat aquest problema.

Aquests aspectes fan que la novel·la no sigui tan rodona com podria ser. Tot i així, atraparà el públic juvenil.

NarrativaMisteri i terror