La música de l’ànima

En reposar el cap sobre el pit de la seva mare, el Nico descobreix un so, un batec que la mare defineix com la música de l’ànima. Tots els éssers vius, li explica, tenen una melodia diferent que, a més, també varia de ritme en funció del seu estat d’ànim. Durant una visita a cal metge per rebre una vacuna, el Nico podrà, a través d’un fonendoscopi, sentir el seu propi batec, la seva pròpia música de l’ànima.

Un relat senzill que mira d’iniciar els infants en un dels molts misteris de la vida, connectant el cos –i més concretament el cor– amb un element tan intangible i inefable com l’ànima. El text busca el to poètic, com ho evidencia l’exercici metafòric d’enllaçar el so del bombeig del cor i la música de l’ànima, i també entendridor, posant l’accent en el vincle afectiu entre la mare i el fill.

Aquesta blanor, tot i que moderada, està secundada per les il·lustracions de Bach, que s’hi acoblen perfectament. Així s’aprecia en la gestualitat expressiva dels personatges i, sobretot, en l’ús de la paleta: els dibuixos on mare i fill interaccionen són d’un cromatisme càlid i es contraposen –sense estridències, això sí– amb la paleta emprada en els dibuixos on apareix el doctor, més freda.  

Un àlbum que els més petits voldran que se’ls llegeixi repetidament, ben segur, tot i que des d’un punt de vista crític és inevitable preguntar-se si expressions com «necessito escoltar la meva música interior» en boca de l’infant no resulten una mica forçades.