La nit és plena de promeses

Un llibre negre com la nit i un títol suggerent en lletres capitals daurades: La nit és plena de promeses. A l’interior, una veu ens posa en situació i ens acull per contar-nos la seva història en primera persona. Qui és? La sonda Voyager 2. Pot un artefacte tan tècnic ser capaç de contar tanta bellesa? Llençada a l’espai l’estiu del 1977 juntament amb la seva bessona Voyager 1, la nostra narradora és un dels ginys construïts per l’ésser humà que ha viatjat més i més lluny, enmig de la immensitat de l’espai inexplorat.

Jérémie Decalf, il·lustrador i fotògraf francés, tria un fet i un objecte concret per introduir infants i joves en la descoberta de l’espai. La seva és una narració de cadència lenta, on els silencis i certes repeticions componen un text de tints poètics. Les dobles pàgines negres plenes de diminuts estels es conjuguen al llarg del llibre amb d’altres que ajuden a situar el lector en els diferents indrets per on recala la sonda. El negre pinta les pàgines d’una foscor silenciosa i juga de forma conscient amb el buit per construir la sensació d’immensitat, de desubicació i de solitud en el lector, un fet que Freddy Gonçalves, que l’ha treballat molt amb joves, apunta com element clau en la fascinació que senten molts adolescents per aquesta obra.

Una obra híbrida i original que, utilitzant els recursos de la ficció, ens acosta a un esdeveniment històric per fer-nos despertar la curiositat i oferir-nos unes poques dades que poden ser punt de partida per a altres exploracions.