La nit, la son, tu i jo

Quan els infants es queden adormits, els pares se’ls miren des del llindar de la porta de la seva habitació, o asseguts al seu costat o al matalàs, i es convencen que «en aquesta hora de somni, ja no hi ha maldecaps enlloc. El darrer raig de sol de la posta se’ls ha endut horitzó enllà». Així, desitgen ser capaços d’espolsar del cap de les criatures totes les pors, les preocupacions i les inquietuds. Amb tot, més que cap altra cosa, allò que veritablement volen és que puguin lliurar-se sense recança als seus somnis, construir mons imaginaris precisos i preservar intacta la seva innocència, almenys durant la vigília nocturna.

Aquest és l’anhel que s’expressa a La nit, la son, tu i jo mitjançant la veu càlida i poètica de Carles Sala i Vila. L’escriptor de literatura infantil construeix, per tant, un relat basat en els sentiments i els bons desitjos que cadascun dels pares i les mares tenen cap als seus fills, sobretot quan arriba la nit. A més, el text s’acompanya de les il·lustracions d’Estela de Arenzana, que sembla voler fer un homenatge a Max, el protagonista d’Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak, en la representació i caracterització del personatge principal. Un conte, en definitiva, dolç i amorós, per llegir plegats infants i grans quan arriba l’hora de dormir, i que atipa, una mica, en essència i en estètica.