La parada de la meva vida

La parada de la meva vida, de Martí Bach Bayo (Lleida, 2009), publicat per Pagès Editors, és molt més que el relat d’un adolescent que ha patit una leucèmia. És un diari personal que ens endinsa en una experiència que cap noi de tretze anys hauria d’afrontar, però que l’autor explica amb una sinceritat i una naturalitat sorprenents. Des de les primeres pàgines, el lector queda commogut per la contundència del diagnòstic i obre la porta a un relat sense maquillatge ni heroismes artificials. La por, la ràbia, el cansament i la incredulitat conviuen amb l’humor i els petits moments d’alegria. Precisament, aquesta honestedat és una de les grans virtuts de l’obra: en Martí no intenta oferir una imatge de fortalesa permanent, sinó que mostra les seves febleses amb una autenticitat que permet connectar emocionalment amb la seva experiència.

Un dels aspectes més colpidors és la manera com descriu les conseqüències físiques i emocionals del tractament. La quimioteràpia, els efectes de la cortisona i la incomoditat del port-a-cath (aparell subcutani que administra medicació) formen part d’una quotidianitat difícil. Especialment significativa és l’escena en què es rapa els cabells i plora davant del mirall. Amb només tretze anys, els canvis en la imatge afecten profundament la seva identitat. En aquest sentit, la seva petició de no rebre compassió, sinó de ser tractat com sempre, expressa una necessitat fonamental: continuar sent ell mateix malgrat la malaltia.

El diari també ofereix una mirada lúcida sobre les relacions personals. Mentre que la família, els amics més propers, els entrenadors i els professionals sanitaris es converteixen en un suport imprescindible, l’autor descobreix que algunes persones s’allunyen o s’interessen per la seva situació només per curiositat. En aquest sentit, la Casa dels Xuklis, de l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya), representa un refugi de pau per a en Martí i la seva família.

El futbol és un altre element essencial de l’obra. Com a porter de l’Atlètic Segre i seguidor del Barça, en Martí utilitza el llenguatge esportiu per donar sentit a la seva experiència. La leucèmia es converteix en un partit difícil; el tractament, en una temporada llarga i imprevisible, i la victòria sobre la leucèmia, en la parada de la seva vida. Aquesta metàfora, reforçada per les cites que encapçalen els capítols, no banalitza el dolor, sinó que connecta la malaltia amb una part fonamental de la seva identitat, el futbol.

En definitiva, La parada de la meva vida és una obra emotiva, especialment per la capacitat de donar veu als adolescents que conviuen amb el càncer. Tot i que l’obra no destaca pel seu virtuosisme estilístic o pel rigor literari, aquest buit queda àmpliament compensat per la valentia, el coratge i la determinació de l’autor en exposar-se en primera persona, oferint un relat cru i honest sobre el difícil procés de travessar una malaltia.

NarrativaRealisme