La paradoxa de Fermi. Anna Dédalus detectiu

La paradoxa de Fermi, per als profans (i també per als qui encara no hagin llegit aquest magnífic llibre), afirma que és contradictori que possiblement hi hagi altres civilitzacions avançades a l’univers i que només en coneguem una, la nostra. Aquest enunciat afegeix encara més misteri al que origina la intervenció de l’Anna Dédalus, una joveníssima detectiu: un avió argentí s’estavella als Andes, se n’han trobat les restes però no hi ha ni rastre de les més que probables víctimes. Hi han intervingut alienígenes, com apunten alguns indicis?

Aquesta segona aventura de l’Anna, editada amb molta cura, presenta aspectes interessantíssims, i ens fa lamentar que no s’hagi parlat en aquest marc de la primera. D’una banda, una sagaç figura femenina (com la Loly Ferrer de Loly Ferrer i el misteri Gulliver). De l’altra, una barreja ben articulada de llenguatges (paraula escrita i còmic), perfectament integrada i justificada. I tot narrat per l’oncle de la nena, un sapastre panxacontenta que n’ofereix el contrapunt, en certa mesura còmic. El crític, tintinòfil empedreït, no ha pogut ni ha volgut deixar de veure-hi ecos d’àlbums com ara Tintín al Tibet i Vol 714 a Sidney, i aquesta fantasia genera premi quan, com qui no vol la cosa, descobreix a més el fetitxe arumbaia de L’orella escapçada. Només un petit però: potser no calia fer comentaris sobre la fonètica dels personatges argentins quan el text és en català/valencià.

En resum: ens agradaria llegir tant el primer volum com els successius, i recomanem, tant si existeixen els alienígenes com si no, la lectura d’aquesta sèrie.