La paraula de Cent Països.

Aquest llibre conté dues narracions breus: la històrica El País de les Cent Paraules, publicada el 1968, i la seva continuació, La paraula de Cent Països, un encàrrec del Fòrum 2004 a Marta Mata. Si El país… va servir per explicar als infants una paraula que en aquell temps no podíem ni pronunciar (democràcia); La paraula… és un conte sobre una paraula que sí que es pot pronunciar però és difícil de fer realitat (pau). La frescor, la vitalitat i aquell punt d’ingenuïtat del primer conte s’han esfumat; tot allò que era senzill i clar ha esdevingut rígid i forçat en aquesta segona entrega. A més, la voluntat didàctica de l’edició xoca de ple amb la presentació: algú pensa que un llibre de butxaca anirà bé perquè els nens i nenes hi pintin els dibuixos que els suggereix la lectura?
Només recomanable per a aquells que encara no han llegit El País de les Cent Paraules en una altra edició.