La puça i el poll.

Mas aparca per un moment la seva prosa més seriosa per escriure un text epistolar sota la certesa que, als infants d’aquestes edats, els atrauen els temes escatològics i sobretot senten plaer per trencar les normes. I és que aquest llibre no deixa de ser una mena de discurs camuflat sobre la importància de la higiene: una puça recomana a un poll d’anar-se’n a viure al cos d’un nen molt brut.
Pel que fa a la dificultat de lectura, no penso que els infants hagin de tenir-ne (cada pàgina se centra en la porqueria d’una part del cos), si no és perquè fins al final no sabem del cert qui són el remitent i el destinatari de la carta.
La il·lustradora, que mostra el món en grans proporcions des dels ulls de la puça i el poll, transmet tan literalment el text, la brutícia, els mocs i els cabells llardosos, que alguns lectors coincidiran amb mi que el llibre balla per la frontera del mal gust. Potser una il·lustració més subtil o elegant hauria contrarestat millor un text tan directe.