La puta història de Catalunya de la iaia

Ojo, que aquí comença la puta crítica del llibre dels collons. I si escric d’aquesta puta manera no és per tocar els ous, sinó per demostrar com pot ser de cardat arribar a llegir i arribar a saber una mica de la puta història de Catalunya enmig de tants pèls, ous, conys i collons.

Té com a objectiu fer gràcia i  endinyar una mica d’història, només una mica, entre la jungla d’expressions malsonants? O potser es tracta de buscar el qualificatiu de políticament incorrecte i així poder dir tranquil·lament que l’important és que la gent llegeixi? O que els nois i noies estan tips de Guimeràs i Rodoredes i el que realment els enganxarà a la lectura és això? També podria ser que el que realment vulguin és poder desqualificar amb causa una crítica ancorada en el passat i que no entén res de la literatura que es fa avui…

Oh, és que ja anem per la cinquena edició! Sí, i qualsevol altre llibre que s’hagi proposat d’arribar-hi de la manera que sigui.

Ara bé, si aquest llibre genera interès pel tema històric i fa que augmentin els lectors d’història, de novel·la històrica… si aquest llibre desperta amor al país i fa ciutadans més responsables i compromesos, si estimula l’esperit crític respecte de la nostra història, respecte del present i del futur i si ens permet riure’ns dels altres i de nosaltres mateixos  sense faltar ni faltar-nos al respecte (repeteixo: sense faltar ni faltar-nos al respecte)… llavors haurem de reconèixer que aquest llibre ens feia falta.