La rateta que escombrava l’escaleta.

Com a concepte, el fet d’adaptar un conte clàssic fins a fer-lo caber dins l’estructura d’un llibre de primers lectors sempre em genera certs dubtes, encara que a vegades, tot i resumits, argumentalment són més divertits i atractius que alguns textos de nova creació.
Deixant a banda dubtes existencials, la col·lecció Contes Clàssics arriba al quart llibre mantenint-se fidel als seus objectius: ser un text rimat, amb lletra de pal, fàcil de recordar, i amb dibuixos humorístics que facilitin la comprensió lectora.
L’èxit de la proposta crec que rau, una altra vegada, en l’elecció de les autores. Es manté el disseny i la maquetació clars i elegants de Jordi Avià, i es dóna la tasca d’adaptar el conte a Escoda, amb anys d’experiència en poesia i infants, i a Altés, una il·lustradora que es mou d’allò més bé en el terreny de l’humor. No us perdéssiu la galeria de personatges i el seu joc de proporcions, de simplicitat aparent però ple d’enginy.