Crítiques
La reina de la nit
És tard, i en Teo i el pare s’apressen a tornar a casa amb bicicleta. I cal pedalar amb força per arribar abans que caigui la nit! Inspirat en el poema Erlkönig, de Goethe, on s’explica la desesperació d’un pare que cavalca contra el vent per salvar el seu fill, La reina de la nit és una història de Pep Molist on el trajecte a casa esdevé tota una aventura joiosa plena de descobertes imaginatives i emocions inesperades, malgrat la precipitació del trajecte.
Així, amb la foscor perseguint ambdós protagonistes, que s’afanyen sota l’amenaça insistent de l’ombra negra i misteriosa de la nit, el pare i el fill es concentren cadascú en els seus assumptes: l’un se centra a pedalar de pressa, i l’altre, a descobrir la nit com un ésser fantàstic i meravellós: «Papa, papa! Em sembla que he vist les orelles de la nit. Són punxegudes. Papa, papa! El seu cabell és molt brillant!», crida embadalit des del darrere.
La fantasia del més petit durant aquest recorregut s’engrandeix, a més, amb les il·lustracions de Mandana Sadat, que és capaç de reproduir visualment aquesta experiència sensorial mitjançant un contrast de colors, una figuració amable i unes composicions afectuoses que es contraposen deliciosament a la velocitat del relat de Molist. L’estil d’aquesta il·lustradora francesa d’origen iranià brolla de nou en aquest àlbum i s’acobla a l’exigència d’un text que transita entre el misteri, l’emoció i el final feliç. Un conte infantil per llegir, per escoltar i per mirar, que comença amb les guardes inicials i acaba, com en un moviment de rotació, amb les guardes finals.
Excel·lent
Bo
Correcte
Fluix
