La república pneumàtica

Com seria el món si l’antiga Roma hagués evolucionat tecnològicament fins a aconseguir dominar la màquina de vapor? Com s’hauria construït Europa a partir d’una República romana que pateix els mateixos mals que la Unió Europea? Doncs a partir d’en Marcus, un jove que es veu obligat a marxar a Barcinomagna (alter ego de Barcelona) per trobar proves de la innocència del seu pare, acusat d’assassinat, podem fer-nos-en una idea aproximada. Una narració on els dolents, els traïdors i els petits herois es mesclen entre llatinismes i un ambient barroc.

Jaume Valor Montero (Barcelona, 1965) ens ofereix una novel·la atrevida, que es recolza en part en la voluntat de recuperar el llatí, però estructurada i suportada també per un estil decimonònic. Les descripcions d’un món imaginari –»ucrònic», l’han anomenat alguns–, la narració de les accions, plenes de detalls fins a l’excés, llasten la lectura, i converteixen la tasca de seguir la història en una feina potser massa àrdua. Mostra d’això, per exemple, és el capítol XXVII, «Cena», on se’ns expliquen amb pèls i senyals les menges d’aquell àpat opíper. Així mateix, l’autor utilitza alguns personatges, com el ninot mecànic Hoc o els habitants de l’inframón, de manera abusiva en determinats moments de la novel·la, i els passa a un tercer pla quan la història no ho demana deixant les seves línies argumentals a l’aire.

Una història interessant que demana, però, una certa esporgada que l’alliberi del que alguns han començat a anomenar «pedagogisme literari».