La revolta de l’Adam

Amb La revolta de l’Adam, novel·la juvenil guardonada amb el 37è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor, Lourdes Boïgues s’endinsa en la ciència-ficció distòpica, plantejant un escenari en el qual una Terra amb els recursos minvats per les guerres i la contaminació ha instaurat una colònia en un altre planeta a fi d’explotar-los. El jove Adam, acompanyat de la seva amiga alienígena Magda, liderarà una revolta contra l’opressió dels líders terrícoles, que s’aprofiten dels seus esforços i menyspreen les seves vides.

El plantejament de la novel·la presenta moltes característiques en comú amb l’obra d’Ursula K. Le Guin, plantejant en un entorn de ciència-ficció dilemes filosòfics relacionats amb entramats polítics (en aquest sentit, recordem Els desposseïts), però especialment en l’argument, ja que recorda molt El nom del món és bosc. L’argument no és nou, doncs, i ha estat explotat també pel cinema: podem trobar algunes similituds amb la pel·lícula Avatar, amb una clara reivindicació ecologista i pacifista.

L’obra presenta un ritme força fluid, però en alguns moments es deté en la descripció detallista d’accions no rellevants per a la trama que duen a terme els personatges, cosa que resta força a la narració, que resulta una mica uniforme. També en alguns punts l’argument es força perquè les situacions plantejades quedin resoltes, cosa que resta credibilitat a la narració; s’hi troben diverses incoherències, tant internes com científiques (s’entén que la ciència-ficció ja s’ho pot permetre en alguns plantejaments). Amb relació a la construcció de personatges, sense dubte l’Adam és el que resulta més sòlid i és un bon ganxo per als lectors.

El desenvolupament dels interessants temes que planteja l’obra és reduït, en favor d’una narració més basada en l’acció, però potser aquest fet permet ampliar l’espectre de perfils lectors i afavoreix que l’obra sigui objecte d’una bona conversa literària en un club de lectura, per exemple.