La revolta dels objectes perduts.

Els objectes que la gent ha perdut estan emmagatzemats a l’oficina d’objectes perduts de la ciutat. Alguns fa anys que hi són i, tips d’esperar que els vagin a buscar, es llancen a la revolta.
La narració es presenta sense estar estructurada en capítols. Si hi estigués, ens adonaríem que gairebé la meitat de l’obra és una presentació de la situació, en la qual cada objecte va dient la seva. Però és que la segona part no és gaire diferent. Cadascú ens explica allò que va fent, de manera molt repetitiva.
Tot plegat resulta superficial i anecdòtic i, en canvi, ens sembla percebre una sèrie d’idees de fons que no s’exploten. Per exemple: el retrat d’una societat opulenta que no dóna cap importància a la pèrdua d’un objecte. Simplement, el substitueix per un altre.