La rosa de paper

Prenent com a punt de partida la «Cançó de la rosa de paper» del poeta Vicent Andrés Estellés, Pascual reconstrueix una història al voltant de l’autor, ben teixida, àgil i amb clares connotacions sociopolítiques. La senyora Teresa es vol fer una rosa de paper amb retalls de bones notícies, «de coses amables», i tothom l’ajudarà a recol·lectar-les. Fins que arriben els «homes de les tisores» disposats a retallar-ho tot. Però el poble s’unirà per protegir la rosa.
A destacar la força de les metàfores i els símbols usats per al·ludir a la restricció de llibertats de la dictadura, claus que faran més entenedora la història. Així doncs, la rosa esdevindrà l’estendard de la resistència del poble contra l’opressió dels homes que amb les seves tisores ho retallen tot.
Les il·lustracions en blanc i negre, tot i escasses, fan de comparsa al text, i a vegades transmeten un missatge afegit; les siluetes negres dels «homes de les tisores», amb la seva forma de caminar i les tisores al muscle com si fossin fusells, s’identifiquen clarament amb militars.
Un bon relat que dóna a conèixer el poeta i el significat d’aquesta esplèndida poesia de forma comprensible i amena, i que no es veu afectat pel pes didàctic del seu objectiu.