La secta de la fi del món.

Ritme trepidant, personatges esquemàtics, una acció encadenada amb dolents dolentíssims; paisatges exòtics, llanxes a tota pastilla i molta comunicació cibernètica: no estem descrivint una sèrie de la tele, sinó una novel·la que pot entusiasmar els amants de llibres d’acció sense gaires complicacions psicològiques ni estilístiques. També la gent que busca webs «xules»: el text és constament interromput per adreces amb totes les lletres i signes. Però potser decebrà a qui busqui una miqueta més de substància literària. I parlant de substàncies, ara de tipus ideològic, el text proposa algunes pinzellades ecologistes que no s’avenen gaire amb les patacades i explosions amb què acaba l’obra.
Aquesta novel·la forma part de la sèrie «El club de los ciberchavales», en la qual l’autor ja ha publicat altres obres. Els afeccionats que han seguit els llibres anteriors estaran encantats de retrobar els seus personatges i les aventures que ja van viure. Però els qui no n’han llegit cap es perdran una mica, perquè l’autor no ajuda gaire a situar fets i gent que ja havien aparegut abans. És a dir, aquella sensació familiar d’anar a raure en una colla on tots es coneixen i comparteixen brometes o referències, mentre un queda una mica in albis…