La senda del dingo.

Jaume Benavente és un autor amb un gran historial de novel·les per a adults, llorejat entre d’altres amb el darrer Premi Recull per L’ajudant de Kepler. Ara ens presenta una obra per a joves amb ingredients de novel·la de viatge —extern i intern— cap a Austràlia i a la descoberta de la pròpia personalitat, per part d’un noi que fuig del record d’un pare mort de forma sobtada. I amb la seva mare com a companya de viatge.
El protagonista, que narra el viatge des de la distància dels deu anys transcorreguts des dels fets, afronta la vida reflexionant sobre el seu camí des de l’autodestrucció —situació en la qual es trobava a Barcelona— fins a la descoberta de la importància de cada persona per damunt de creences i cultures —final de trajecte a Austràlia—. Un viatge narrat amb destresa on se’ns mostra l’autèntica naturalesa humana, despullada dels colors de la pell i oferta al lector com una magrana oberta. Però si hi cal objectar quelcom, és la poca força del final, que s’apaga com si sobtadament el narrador s’hagués quedat sense combustible. Potser a la novel·la li mancava un temps de criança.