La Serpentina i l’antiga família.

Rere el títol finalista del Premi Barcanova s’amaga una història d’entreteniment, que manté la tensió narrativa amb un estil fresc i proper a la comicitat —també en les il·lustracions—, però que es desgavella quan l’autor dedica un capítol a fer una síntesi de tres segles d’història com si es tractés d’una classe accelerada.
Una família de bruixots, amb mascota llefiscosa inclosa, ha de dormir durant tres segles per deixar d’estar en boca de la gent i tornar a començar en una altra època quan la Serpentina, la narradora, exposa la seva màgia als humans. Les peripècies d’aquest estrambòtic grup, que aplega també un famós heroi mitològic, l’Aquil·les, travessen els anys fins a arribar a la nostra era, quan els intenten usurpar la fortuna que han acumulat. Malgrat la pretesa peculiaritat dels personatges, fàcilment es pot tenir la sensació d’haver-ne llegit o vist de semblants anteriorment. Amb tot, la lectura és recomanable però no deixa petja.