La Síndrome dels Estranys Sons.

Així com Saramago va imaginar què passaria si de cop i volta començàvem a quedar-nos cecs, aquest llibre ens planteja què passaria si de sobte perdéssim la capacitat de comunicar-nos, si comencéssim a parlar uns sons incomprensibles. Però si la idea inicial recorda la de l’Assaig sobre la ceguesa, s’ha de dir que el resultat d’ambdues obres és a les antípodes.
L’autor, estudiós de la sociolingüística i amant de la ciència-ficció, ha aprofitat aquesta obra per parlar-nos de les seves reflexions al voltant del llenguatge, la comunicació, i alhora per dir-nos els llibres que ha llegit, els poemes que més li agraden, les assignatures preferides de la carrera, i un munt d’informacions supèrflues que fan el llibre molt feixuc. No ajuden gens alguns moviments del narrador un pèl dubtosos i uns personatges poc definits per sonar creïbles. S’ha de dir al seu favor que l’evolució del tema dels estranys sons està ben portada i la reflexió final és interessant.