La Son Desperta

La Son Desperta deixa de banda els perquès i s’enfonsa sense pretextos en la fantasia i la imaginació de Martina Escoda emprant un bon ritme i un vocabulari adient pensat per fer guanyar lèxic a qui llegeix. Sembla portar implícita la voluntat d’ajudar aquells infants als quals els costa adormir-se a la nit. De fet, per tancar el cercle, pot ser una bona història per compartir o llegir quan acaba el dia.
 
La història narra com en Fèlix passa un mal tràngol a l’hora d’anar a fer nones quan es queda sol, tot i que els seus pares l’acompanyen cada nit en el procés compartint una estona de lectura mútua. Un dia, però, en Fèlix es grata l’orella i, de cop i volta, viatja a un món màgic, on coneixerà la Son Desperta, una nena amb cert esperit de Peter Pan que li anirà descobrint multitud de llocs on passar una bona estona, això sí, sense anar a dormir mai.
 
La història, amb un punt dolç i plena d’elements reconeixibles, conté alguna giragonsa confusa per al lector. Així i tot, ens guanyen les imatges oníriques del text, que, amb ofici i genialitat, són obra de l’il·lustrador Sebastià Serra. L’artista sempre ho posa fàcil als editors i editores, perquè és garantia de bona feina resolent situacions i composicions amb bon gust. La gamma de colors és encertada, així com el disseny de personatges, localitzacions i punts de vista.

Cal destacar el format d’aquesta bonica edició, en cartoné i amb una mida còmoda per llegir fàcilment… al llit?