La Tina a l’Everest

Araceli Segarra, coneguda escaladora catalana, ens presenta una col·lecció sobre viatges als llocs més singulars del planeta, protagonitzats per una noia que es diu Tina. En el primer llibre la Tina puja a l’Everest, i en el segon, viatja a l’Antàrtida, on coneix com és la vida a les bases i les tasques que desenvolupen els científics. Els textos són breus i –amb un cert to narratiu– pretenen explicar, per exemple, una ascensió al sostre del món i –de passada– un seguit d’aspectes sobre la natura i la cultura de l’indret. Els dibuixos –de la mateixa autora– a tot color i vistosos, acompanyen i complementen les explicacions escrites, però són plans, estàtics i simples, sense estil definit. Al final trobem dues pàgines que –a mode de diccionari– donen definicions d’alguns dels termes del text.
Els llibres pretenen explicar coses complicades amb una simplicitat esquemàtica, però en conjunt no funcionen. Hi ha una manca de cohesió entre els seus elements, les il·lustracions semblen per a infants molt més petits dels que poden ser-ne possibles lectors, el text té molt poca il·lació argumental –de fet, només és una excusa per explicar coses–, les explicacions finals són d’un nivell més alt que el text de la narració. En resum, un llibre amb bones intencions però que no ha trobat el to ni de les il·lustracions ni del text. Si es volen explicar aspectes científics, val més optar per fer un llibre de coneixements i no posar-los sota un «camuflatge» de conte, que no fa altra cosa més que destorbar i confondre.