La transformació

Amb la lectura d’aquesta ambiciosa i documentada novel·la, no tan sols assistim a esdeveniments històrics i a la descripció d’una època; també, a partir de la segona meitat, a l’evolució ideològica del jove protagonista quan s’adona de la injustícia de l’imperi hispànic respecte a Catalunya, i de la intolerància religiosa de l’esmentat imperi. A peu, a cavall, amb vaixell, al llarg de set anys, des de l’Empordà i a través de la Mediterrània, en Bernat Prats participa o és testimoni d’una part del convuls segle XVI: guerres, saqueigs, pirateria, crema de bruixes, bandolerisme. El risc que corre contínuament la seva vida —s’enfronta a la mort des del primer capítol— la converteix en una novel·la d’aventures, on no s’escatima l’horror de la violència i el final obert, amb jurament inclòs, sembla anunciar-ne una continuació. Apareixen nombrosíssims personatges, però només se’ls proporciona uns trets dialectals molt ben definits. No hi ha lloc per als sentiments: sobta la manca d’emoció amb què és tractada la mort del millor amic del protagonista. Larreula té un indissimulat afany alliçonador (fins i tot intercal·la llargues notes explicatives), però s’ha oblidat de dotar els seus personatges de profunditat psicològica i d’això se’n ressenteix el conjunt de l’obra.
Novel·la històrica, d’aventures i d’iniciació alhora, resulta excessivament densa i un pèl freda.