La vall dels escarabats.

L’enveja d’un membre d’una comunitat d’insectes envers un altre desencadena un conflicte que la perjudica terriblement. L’autor se serveix dels seus amplis coneixements sobre la natura per descriure un món particular i alhora universal, ja que proporciona ànima als seus més ínfims habitants. En aquest sentit, hi podem percebre ressons de clàssics com l’alemany Waldemar Bonsels (Die Biene Maja), o el nostre Apel·les Mestres (Liliana). El llenguatge emprat és tan ric com precís. L’acció es distribueix fent que l’interès augmenti progressivament en cada capítol. S’aconsegueix la identificació del lector amb el protagonista i la resta de personatges, mostrant-los a través de llurs accions i salvant-los, així, del perill de ser mers estereotips. Hi trobem els leit-motiv eterns: la vàlua moral oculta sota un físic desagradable; l’amor entre desiguals; l’esforç individual… Potser pensant en l’edat dels seus lectors, l’autor soluciona tots els problemes plantejats per tal de donar-hi un final feliç, però això no resta gens de qualitat al conjunt de la novel·la.