La vaqueta Queta.

El títol ho denota i el text ho corrobora, que aquesta és una novel·la afectada pel fet d’adreçar-se als infants com si fossin més criatures del que realment són. Per definició, la imaginació dóna ales per tractar qualsevol bestiesa però ha de tenir certa coherència per tal d’esdevenir versemblant, cosa que es troba a faltar a La vaqueta Queta, un text ple d’incoherències. A tall d’exemple: sona estrany que en una obra de caire realista la vaca protagonista parli no sols amb els altres animals sinó també amb qualsevol humà que troba pel bosc, sense que s’especifiqui en cap moment que és una vaca amb algun do especial; la vaqueta trepitja un parany d’aquells amb dents de ferro, que antany esmicolaven literalment la pota de l’animal en qüestió, i en aquest cas en surt amb una ferida de ben poca importància; també se’ns diu que la vaqueta viu en un mas envoltat de camins i prats amb la seva amiga Ariadna, a la qual agrada posar-se els patins, lligar-se a la vaca i deixar-se portar. És possible patinar pels prats i camins d’un prat?
En resum, una obra força desafortunada.