La venjança de l’Oinc

La venjança de l’Oinc és una novel·la d’humor per a infants que comença amb un breu tractat sobre l’art d’elaborar salsitxes, que és l’original producte al voltant del qual gira la trama, i amb la narració d’uns fets que van succeir vint-i-cinc anys abans de l’acció en què se centra l’obra: dos cansaladers lluitaven per esdevenir el Rei de la Salsitxa de l’any. Era una lluita tan aferrissada que ambdós hi esmerçaven tots els esforços i alguna trampa, cosa que els valgué l’expulsió del gremi durant vint-i-cinc anys. Aquest flashback es diferencia de la resta amb un color roig salsitxer al fons de la pàgina i és clau per entendre i seguir tota la novel·la.

Passats els anys, l’avi Tuitjes, que s’havia exiliat a Amèrica, torna a casa amb la promesa d’establir-s’hi només sis mesos. Per la seva neta, l’avi Tuitjes es mostra entranyable, tot i que el seu amic Tino i la seva tieta no veuen clares les seves accions i les seves intencions.

Tot s’embolica quan per l’aniversari de la neta l’avi li regala un porc com a mascota, amb una mena de decàleg de com tenir-ne cura, i ella l’accepta il·lusionada i amb tota la innocència del món, malgrat la sospita creixent que s’amaga rere la frase «les salsitxes més gustoses es fan amb un porc feliç i criat en llibertat».

Les escenes bucòliques, simpàtiques i escatològiques s’alternen amb la sospita i els indicis creixents de la intenció de l’avi. El nus se centra en la lluita entre un home amb una ambició desmesurada que l’encega i el fa capaç de tot per aconseguir els seus objectius, i una neta que, sense voler, i amb un grup cada cop més nombrós de personatges que s’afegeixen a la seva causa, va obrint els ulls i es veu gairebé obligada a enfrontar-se a l’adversari i desemmascar el macabre pla de l’avi, i amb ell la seva figura sinistra.

La principal virtut de l’obra és l’humor, però també el fet de presentar uns adults que als ulls dels infants mostren una cara amable, però que n’amaguen d’altres, sovint terribles; personatges que podríem batejar com a polièdrics, i amb una evolució molt ben treballada –a vegades previsible, però sovint també sorprenent.

És la primera novel·la que es tradueix al català de l’autora neerlandesa Tosca Menten (Woerden, 1961), i pel que hem observat a La venjança de l’Oinc, estaria bé que ben aviat n’arribessin més.