La venjança dels Panteres Negres

Guanyadora del premi Fundació Bancaixa de Narrativa juvenil 2015, La venjança dels Panteres Negres m’ha desvetllat de nou l’interès per Gemma Lienas (Barcelona, 1951). Aquesta autora barcelonina ha tornat amb una obra valenta, àgil, amb fonaments ferms, que no deixa que el lector se separi d’aquest thriller de ritme trepidant ni un sol moment.

Tot comença quan l’Òscar, un noi amb l’autoestima baixa, sent que el seu futur només existeix en el si dels Panteres Negres, una colla dominada pel Baldo, un líder ple d’odi per en Daniel, exmembre de la banda que els denuncià fa tot just un any. Tot s’embolica quan al Daniel no se li acut res més que tornar al barri, on sap que si el troben serà eliminat, un retorn que l’Òscar aconsegueix descobrir i comunicar al cap de la colla. Però, per si això no fos prou, la intervenció d’en López, un policia de l’antiga escola, acabarà de fer el brou espès, potent, amb cares diverses que fan d’aquesta obra una novel·la juvenil amb tots els ingredients.

El retrat de les colles que ens dibuixa Lienas és corprenedor, de fidelitat a l’abús dels més forts sobre els més dèbils, d’ús de la personalitat dels altres pel bé propi sense tenir en compte els mínims principis humans. Lienas, a més, col·loca amb saviesa el contrapunt d’en Daniel, un expantera que, després d’un període de reflexió, s’adona que aquell camí només pot fer-lo anar malament.

A partir d’una trama àgil, d’un lèxic i dibuix dels protagonistes adequats al seu entorn, d’uns secundaris de luxe i de la crítica social, que, aquesta vegada, es manté a la rereguarda sense emboirar la història, Lienas ens ofereix una obra completa, de fàcil lectura, que pot obrir interessants debats entre els lectors adolescents massa enlluernats, a vegades, per sentir-se acceptats.