La veritable història de Dani Ferrer i el roc que feia immortal.

L’autora presenta el llibre com a «una paròdia plena de bones intencions… d’un llibre que va ser un boom editorial…», referint-se a l’incommensurable Harry Potter. Bona intenció no en dubtem que l’hagi tinguda però es fa difícil de definir el que veritablement tenim a les mans. Qui coneix els llibres de Harry Potter pot seguir-lo perfectament, fer-hi associacions i deduir-hi les diferències. Aquí se n’han extret les parts més remarcables del primer volum de l’original i s’ha fet una adaptació en una història paral·lela ubicada en el nostre entorn proper i quotidià. La narració està muntada sobre quatre diaris que pertanyen als personatges principals.
Malauradament, no podria recomanar aquest llibre a qui busca qualitat literària, històries coherents i versemblants. L’estil narratiu és molt fluix, la varietat de grafies al llarg de l’obra tampoc no ajuda a la lectura, abusa del joc amb els noms propis i on pretén una gràcia o una ironia provoca rebuig per part del lector.