La veritable història de na Blanca-Blancaneu

Rosa-Maria Colom, després de la reeixida reinterpretació de la història de la Caputxeta Vermella, repeteix l’expe-riència amb la Blancaneu i, novament, captiva el lector. Els personatges es mantenen, però els seus atributs canvien: la madrastra és bona i qui té el mirall màgic és la Blancaneu, una joveneta malcriada i mal aconsellada pel fantasma de la mare difunta, la veritable dolenta (però no tant) del relat. A més, els protagonistes evolucionen amb els esdeveniments d’una manera creïble i coherent i fan del final alguna cosa més que un simple happy end. Es tracta d’un text correcte, àgil i ben treballat en tots els sentits (estructura, vocabulari, tècnica narrativa) que permet diferents nivells de lectura: els lectors més interessats en la trama i la solució final gaudiran del bon ritme de la història, però qui ho vulgui pot aprofitar el valor afegit que representen tant les nombroses referències literàries incorporades amb encert (Ovidi, Hamlet o la tradició rondallística, entre moltes d’altres) com la implacable crítica social vestida d’aparent innocència, que donen una nova dimensió a l’obra.