La vida secreta dels mocs

Presentat com el primer llibre d’una col·lecció anomenada «La Vida Secreta de…», no hi ha dubte que el títol promet, sobretot quan els seus lectors potencials acostumen a ser uns «nas de mocs», que es deleixen per fer burilles o fer comèdia amb els esternuts.

Tanmateix, el resultat peca més per massa que per poc. La seva autora (redactora, il·lustradora i maquetista) hi fa aparèixer una pila de continguts heterogenis que van des de la presentació irònica del protagonista fins a l’exposició de quina és la seva feina, la seva gamma cromàtica, la seva composició, la seva massa, la seva manera de viatjar, les onomatopeies amb què arreu del món s’escriu el so de l’esternut, la relació entre humans o animals amb els mocs, etc. Fins i tot s’hi inclou un qüestionari per apreciar millor si s’ha paït bé aquest devessall informatiu al capdavall del llibre.

Els punts forts de l’obra són les imatges, enjogassades i molt clares en el contrast entre fons i forma; els textos, breus i clars; la impressió sobre paper mat; la ironia de les guardes… I els punts flacs serien el desordre tipogràfic, ja que els encapçalaments, les bafarades, els numerals i els textos divulgatius formen una barrija-barreja destarotadora, i els diferents nivells de comprensió que abasta una obra tan exhaustiva, que ens fa anar a batzegades des de l’anècdota histriònica fins a la més rigorosa ciència i viceversa.